DEL CABANYAL I DOLCES

Mi casa
-que ya no es mía-
seguirá en pie;
a pesar de los pesares
a pesar de los derribos
de los escombros y las lágrimas.

Seguirá oliendo a sal
a mar bueno y arena fina
al pescado de cada día
a las redes de Carabal
y a las lonjas de mis abuelos.

A los encuentros al fresco
a los murciélagos nocturnos
a las calles cuadriculadas
y al vendedor de arrope.

Con alpargatas de esparto
pisarán arenas calientes
lágrimas de gente honrada
y rosquillitas con cominos.
tan buenas como sus gentes
pescadoras orgullosas
“del Cabanyal y dulces".

Ma casa
-que ja no és meua-
seguirà en peu;
malgrat els pesars
malgrat els derrocaments
de les runes i les llàgrimes.

Continuarà olent a sal
a mar bona i arena fina
al peix de cada dia
a les xarxes de Carabal
i a les llotges dels meus iaios.

A les trobades a la fresca
a les rates penades nocturnes
als carrers quadriculats
i al venedor d'arrop i tallaetes.

Amb espardenyes d'espart
xafaran el sorral calent
llàgrimes de gent honrada
i rosquilletes amb llavoretes.
tan bones com les seues gents
peixcadores orgulloses
“del Cabanyal i dolces”