la lluvia me parece una maravilla
y las nubes un misterio sin respuesta.
Ma casa
-que ja no és meua-
seguirà en peu;
malgrat els pesars
malgrat els derrocaments
de les runes i les llàgrimes.
Continuarà olent a sal
a mar bona i arena fina
al peix de cada dia
a les xarxes de Carabal
i a les llotges dels meus iaios.
A les trobades a la fresca
a les rates penades nocturnes
als carrers quadriculats
i al venedor d'arrop i tallaetes.
Amb espardenyes d'espart
xafaran el sorral calent
llàgrimes de gent honrada
i rosquilletes amb llavoretes.
tan bones com les seues gents
peixcadores orgulloses
“del Cabanyal i dolces”
Canturreaba la cigarra
sin pensar en las hormigas
ni en los gusanos rastreros
ni en las feas culebritas.
Se le acabó el verano
musicando y sin prisas
y le llegó el invierno
sin cobijo ni codicia.
Quizá se muera de frío
de pena y de envidia
pero quiero ser cigarra
y nunca ser hormiguita.